Escapar

Tretze dies allunyant la teva mirada sincera. Sona el telèfon i no.
 Nits infinites en silenci, i tu. Em cantes llibertat dins el nostre adéu.

M'empenys al mar, i crido, callada. Menteixes massa fort com per creure't.
 Jugar sense escoltar, embrutar al meu cor. Quin sentit té?

Nues una història que comença, ofegant el que hem cregut.
Avançar-te al temps i accelerar a poc a poc. Inútil.

 Lluny, em cantes indiferent mentres jo,  dins el nou despertar, començo a escriure el final, real. Ballant a oscures dins aquesta habitació, desconeguda.
 I ara què? Deixar-nos escapar.

7 dies

Nits que són dematins.

silenci?

silenci al carrer i llum a la teva habitació.
Des de la foscor t'imagino  enamorat de la soledat,
però sé que no et sobra llit.

Què bonic

Què bonic despertar amb la teva mirada clavada i que m'abraci el teu bateg.
Què bonic passejar agafats per la cintura, i que t'aturis i em llegeixis en silenci el que sents.

Què boniques les tertúlies fins a la matinada, les rialles i la tendresa.
Què boniques les copes buides al matí.

I què trist que no hi siguis, que m'ho inventi i que mai fos així.

Creix i Mor i Creix

El que mai vaig dir és ara la guia per la raó,
és qui m'acompanya a la nit i al dia, és una figura sense sombra que intenta tatuar al record la crua realitat, però que no pot ferir més enllà de la humitat de la superfície.
Sento que es mor, i sento que ja no pugui conèixer al seu fill.
No puc encara oblidar quan mir al terra, no hi puc veure i no puc obrir més els ulls.
Però seca, ferida i fràgil arrib al final de la mentida, la seva.

Masoquisme Romàntic

Va dedicat al massoquisme romàntic,
perquè només tu saps de què parlo,
perquè durant dues nits no em deixares dormir,
perquè allò era autèntic,
perquè la confiança va néixer amb dos cafès amb llet,
i perquè probablement no ens tornarem a veure.

Va dedicat al magnetisme d'un músic i una groupie,
a la força de dos cors trencats, a la casualitat,
a un blues a mitja nit a un bar de Diagonal.

Crec en el destí i l'inconformisme,
amb la casualitat i amb el tatuatge que et defineix,
amb el desig i el romanticisme.

Perquè ho vàrem viure, perquè ho vaig sentir i perquè no era un somni.