Què bonic

Què bonic despertar amb la teva mirada clavada i que m'abraci el teu bateg.
Què bonic passejar agafats per la cintura, i que t'aturis i em llegeixis en silenci el que sents.

Què boniques les tertúlies fins a la matinada, les rialles i la tendresa.
Què boniques les copes buides al matí.

I què trist que no hi siguis, que m'ho inventi i que mai fos així.