Escapar

Tretze dies allunyant la teva mirada sincera. Sona el telèfon i no.
 Nits infinites en silenci, i tu. Em cantes llibertat dins el nostre adéu.

M'empenys al mar, i crido, callada. Menteixes massa fort com per creure't.
 Jugar sense escoltar, embrutar al meu cor. Quin sentit té?

Nues una història que comença, ofegant el que hem cregut.
Avançar-te al temps i accelerar a poc a poc. Inútil.

 Lluny, em cantes indiferent mentres jo,  dins el nou despertar, començo a escriure el final, real. Ballant a oscures dins aquesta habitació, desconeguda.
 I ara què? Deixar-nos escapar.