Creix i Mor i Creix

El que mai vaig dir és ara la guia per la raó,
és qui m'acompanya a la nit i al dia, és una figura sense sombra que intenta tatuar al record la crua realitat, però que no pot ferir més enllà de la humitat de la superfície.
Sento que es mor, i sento que ja no pugui conèixer al seu fill.
No puc encara oblidar quan mir al terra, no hi puc veure i no puc obrir més els ulls.
Però seca, ferida i fràgil arrib al final de la mentida, la seva.