Va dedicat al massoquisme romàntic,
perquè només tu saps de què parlo,
perquè durant dues nits no em deixares dormir,
perquè allò era autèntic,
perquè la confiança va néixer amb dos cafès amb llet,
i perquè probablement no ens tornarem a veure.
Va dedicat al magnetisme d'un músic i una groupie,
a la força de dos cors trencats, a la casualitat,
a un blues a mitja nit a un bar de Diagonal.
Crec en el destí i l'inconformisme,
amb la casualitat i amb el tatuatge que et defineix,
amb el desig i el romanticisme.
Perquè ho vàrem viure, perquè ho vaig sentir i perquè no era un somni.
No hay comentarios:
Publicar un comentario